Ahir vam anar un altre cop a correr per la muntanya,però va ser diferent que les altres vegades,aquest cop ha sigut especial.He conegut a la Montse i ara penso en ella constantment.Es molt bonica i fa molt bona olor.Només de pensar en ella ja em fico nerviós i amb ganes de retrobar-nos.Espero que no passin gaires dies sense anar a veurela i poder correr amb ella.Em penso que al meu amo li pasa el mateix...
deu nidó una bona passejada,el max tot un campió.
ResponderEliminarhi ha preses molt divertides,¿ cada dia fas el mateix anar a córrer.?